Les emocions

Sábado, 1. Junio 2013

Autor:

 

COM EDUCAR LES EMOCIONS: INTUICIÓ EMOCIONAL

 

 

Dr. Josep Lluís Camino Roca[1]

 

 

 

 

 

I.                   Què entenem per emoció? Relacions entre coneixement i emoció

 

L’emoció és una reacció afectiva intensa (descàrrega energètica) i de curta durada, que prové del àrea cerebral visceral-hipotalàmica (instintiva i comú amb els animals mamífers); i comporta, generalment, reaccions d’ordre vegetatiu. Per exemple, taquicàrdia, ofec, pels eriçats, dificultats per parlar, etc.

    Cal distingir el sentiment de l’emoció, encara que l’origen és el mateix, però el sentiment és presenta més “corticalitzat”, és a dir, més controlat per la raó, menys intens i generalment, de llarga durada, amb poques reaccions vegetatives.

    Tant l’emoció com el sentiment es consideren conductes de l’àrea afectiva de la persona.

    Les emocions autèntiques són cinc bàsicament, segons Darwin[2], i es poden presentar amb diferents graus d’intensitat, que provoquen diversos tipus de conducta activa (l’emoció porta a l’acció):

 

Sentiment                   emoció                        passió             conducta

 

Por                              temença                      pànic                fugida

 

Amor                           enamorament               boig d’amor bogeria, homicidi, suïcidi

 

Tristor                          malenconia                  desconsol             depressió, suïcidi

 

Alegria             gran alegria              hilaritat            petar-se de riure, ballar

 

Ràbia                           enrabiada, irritació            fort enuig    agressió

 

    Segons Sartre[3],  l’emoció és un estat màgic que provoca una transformació del món.

    Ens podem preguntar la relació entre pensament i emoció. Per exemple, què es primer: l’un o l’altre? La resposta no és fàcil.

    El mateix Sartre es pregunta: “em sembla odiós perquè estic furiós o estic furiós perquè es odiós?”[4]. Sembla que hi ha una prèvia reflexió motivada per l’objecte. Per la psicologia cognitiva, primer és el pensament i després la reacció emotiva; canviant el pensament podem canviar les emocions conseqüents. Segons aquell dit d’Epictet: “no preocupen a les persones els esdeveniments en si mateixos, sinó el que pensem en relació a ells” (perturbant homines non res ipsae, sed de rebus opiniones).

    Això és cert, però també ho és que les emocions, per ser instintives, poden presentar-se abans que qualsevol reflexió, encara sense adonar-nos-en, davant una circumstància o objecte de percepció, al captar-lo amb una intuïció emocional, podem parlar de intel·lecció intencional afectiva (segons Max Scheler[5]), i després provocar el pensament, positiu o negatiu segons el tipus d’emoció experimentada.

    Les emocions no son irracionals, com es pretenia en el racionalisme del s. XVII, amb pensadors com Decart o Leibniz, i també l’actual psicologia cognitiva. L’emoció capta la realitat mitjançant una intuïció, que ja és coneixement, i representa un llenguatge universal. La reacció espontània i ràpida davant un estímul o situació determinada es dóna abans que la intervenció d’un pensament reflexiu. Encara que, un pensament pot ajudar, posteriorment, a canviar determinada emoció.

     O sigui, l’emoció és també intel·ligència, encara que no reflexiva, però sí intuïtiva. En conseqüència podem parlar d’interacció entre emocions i pensaments, més que de prioritats.

 

II.                Les emocions són la base de la nostra salut física i mental. Psiconeuroimmunologia

 

La psiconeuroimmunologia és la nova disciplina que estudia les relaciones entre els processos psicològics i el sistema immunitari; considerant que la base d’aquestes interrelacions tenen lloc a través dels mecanismes neurohormonals.

    La major part d’aquestes investigacions s`han centrat en els efectes de l’estrès sobre el funcionament immunitari[6]:

 

  • S’ha comprovat que la depressió, l’ansietat i la malenconia són més freqüents en la vida de pacients amb malalties greus o cròniques.
  • Es reconeix la major susceptibilitat dels estudiants en èpoques d’exàmens i militars en proves amb risc per a les infeccions (grip, mononucleosi infecciosa, etc).
  • La tensió emocional i els estats d’insatisfacció sostinguda augmenten les recurrències d’herpes labials, genitals  i zòster.

 

    Per contra, l’adopció d’una actitud comunicativa, optimista, alegre i esperançadora contribueix a millorar  el  pronòstic de les malalties.[7]

    En aquest sentit també podríem parlar de les malalties psicosomàtiques, com a conseqüència d’un desequilibri emocional persistent: fibromiàlgia, úlcera d’estómac, migranyes reiteratives, dolors musculars i precordials, etc. En els infants: enuresi, bruxisme, dèficit d’atenció, estats neuròtics, depressió, gelosia, insomni, “negativisme desafiant”, mal comportament sistemàtic, agressivitat, etc.

    L’ equilibri i harmonia en la vivència de les nostres emocions contribueix a un bon estat de salut física i mental.

 

III.             Les emocions poden ser autèntiques, inautèntiques i contaminades

 

a) Emocions autèntiques són les que brollen espontàniament del nostre “estat nen”, al principi de la infància. No són apreses, són innates. Tal com comenta Shirley Mclaine[8]:

 

"Havia arribat el moment que busquéssim en nosaltres mateixos, que trobéssim el nen que estava en el nostre interior i que portava massa temps sense alimentar-se i que el deixéssim jugar, que li donéssim tendresa, que accedís als seus jocs divertits i que ens deixéssim portar per la pau, la seguretat i l'amor.
     Potser necessitàvem percebre el món des dels ulls d'aquest nen que portàvem dins. Ja que, aliè als condicionaments socials, aquest nen ens podia proporcionar confiança en nosaltres mateixos i en els altres, sense autocensura, ja que, per contra, només estava interessat a gaudir de la vida”.

 

 

    També ho diu Nietzsche, al seu llibre Així parlà Zaratustra[9]:

 

"Ha canviat Zaratustra, s'ha fet nen. S'ha despertat Zaratustra. Què vols fer entre els adormits?
     Us he indicat les tres transformacions de l'esperit: la de l'esperit en camell, la del camell en lleó, i la del lleó en nen ".

 

    Aquest “nen” simbolitza en Nietzsche la conquesta de la llibertat pel subjecte, la lliure expressió de les emocions, l’autenticitat i la creativitat; constructor de nous valors y proclamador de dir sí a la vida, amb un esperit innocent que juga i es mou per si mateix. Estem parlant d’autenticitat, que és un tema recollit de la filosofia existencial de Heidegger, a la seva obra Existència i temporalitat, de 1927, on exposa la manera d’acceptar l’existència humana de forma autèntica, amb tots els seus riscos i precarietat, encara que comporti angoixa existencial.

 

b) Les emocions inautèntiques són fruit d’una derivació de les anteriors, a causa de la seva falta d’expressió o repressió. Així podem parlar de falsa alegria o falsa tristesa. L’actor interpreta l’alegria o la tristesa, però no està ni alegre ni trist, es tracta d’una situació fictícia. Així passa moltes vegades. Hi ha moltes emociones inautèntiques. Explicitem algunes conseqüències simptomàtiques generades per aquestes falses emocions:

 

Emocions inautèntiques                         Conseqüències                                            

 

*  Por de la por:                              Hipocondria, agorafòbia (vertigen) i claustrofòbia.

*  Por de la ràbia (continguda)            Ansietat, por a la llibertat.

*  Por de la tristor                           Depressió.

*  Por de la alegria                          Malenconia, enveja.

*  Por de l’amor:                         Sentiment de culpa, gelosia, anorèxia, addiccions.

 

    En general, les emocions inautèntiques provenen d’una contaminació amb la por, que impedeix la lliure expressió de les emocions bàsiques.

 

c) Les emocions contaminades són aquelles que apareixen barrejades dues o més emocions diferents (con en cadena, passant d’una a l’altra). Com el cas de la gelosia en què es barreja l’amor i la por. Encara que també es pot barrejar la tristor i la ràbia, com en el cas de l’enveja.

    Entre les inautèntiques i les contaminades poca diferencia hi trobarem. Les corrents psicològiques americanes d’Anàlisi Transaccional les uneixen amb el nom de rackets (mot que en anglès ve a dir: estafa o xantatge), donant aquesta definició:

 

“Sentiment favorit parasitari après a la infància, a nivell arqueopsíquic, originat en un fet dolorós, que es manifesta en un “estat de nen adaptat”. Aquests sentiments poden ser congruents amb un esdeveniment pel que fa a la qualitat, però no en intensitat o durada. No motiven per actuar, per sortir de la situació, sinó més aviat s’orienten cap a l’auto compassió, el acting-out o una recerca simbiòtica”.

 

    Aquest nom de racket sembla bastant encertat, doncs no oblidem que el recurs de la por, de la vergonya, de la culpa i de la compassió, acostuma a ser el més efectiu i comú mecanisme al qual els humans recorrem per  tal de manipular-nos els uns als altres.

    Estem plantejant el tema de los emocions, no con una “conducta”, a l’estil dels conductistes, sinó com una “posició existencial”, a la manera de Sartre. En el sentit de que la vertadera emoció està lligada a les creences de cada un. També estan relacionades amb el “projecte de vida” i la decisió infantil d’assumir un “Guió de vida”, on radiquen les creences i les emocions, conseqüents amb allò que es pensa en relació als esdeveniments.

 

IV.             L’educació i expressió de les emocions

 

¿Com eduquem les emocions, perquè esdevinguin autèntiques?

    Les emocions, com potent energia física que són, tenen una forma d’expressió psicosomàtica i demanen una determinada reacció de l’entorn social:

 

Emoció                       reacció psicosomàtica                        demanda social

 

Amor                           carícies, petons, abraçades                    correspondència

Ràbia                           descarregar (sense agressió)                      justificació

Alegria             riure                                                     correspondència

Tristor                          plorar                                                   consol

Por                              fugir o afrontar                                    protecció

 

     Si l’expressió (psicosomàtica i verbal) de les emocions és la correcta, tant en la intensitat com en la durada, en relació a l’estímul; i, per altra banda, s’experimenten més sovint l’alegria i l’amor per sobre de les altres emocions (encara que les altres també, doncs totes són bones), es pot dir que és té una bona intel·ligència  emocional i un es troba lluny del que anomenem analfabetisme emocional.

    Si es tracta de l’educació dels infants, és molt important donar permisos per la lliure expressió de les seves emocions i aportar la correspondència adequada a la seva demanda social.

    Entenent per permís: donar un estímul amb càrrega emotiva (pot ser un silenci), que afavoreix l’expressió espontània de la naturalesa d’una persona, sense atabalar, de manera que influeixi positivament en la transformació de la seva actitud davant la vida.

    El que no pot fer un educador, de cap manera, és reprimir aquesta necessitat d’expressió de les emocions que, certament, tenim tots, però més els infants. Si prohibim plorar o enrabiar-se estem reprimint, i això vol dir que el nen ja no es manifestarà d’aquesta manera natural i buscarà una compensació afectiva, que acostuma a ser inautèntica i manipuladora. Ho diu clarament Freud[10]:

 

"La unió dels components eròtics transforma els instints egoistes en instints socials. El subjecte aprèn a estimar al sentir-se estimat com un avantatge gràcies al qual pot renunciar a altres.”

 

    Freud parla de donar, a les escoles, “primes d’amor” en lloc de premis o càstigs als estudiants. No es tracta de reprimir els impulsos, sinó de reconduir-los per mitjà de l’educació. Observem què pot ocorre amb la correlació de pensament, emoció i comportament, segons visquin els infants la seva relació amb l’entorn social:

 

Pensament                                         emoció                        comportament

 

No m’estimen                                      ràbia                            frustració-agressió

No valc                                                tristor                           aïllament

Això és perillós                                    por                               inhibició, desorientació

Valc molt                                             alegria                          socialització, relació

Sóc estimat                                          amor                            participació, felicitat

 

    L’agressivitat apareix quan preval l’estat de ràbia per sobre l’estat de l’amor. Un nen rabiós és un nen que ha experimentat moltes frustracions, tal vegada a causa d’excés de repressió i control, i també d’una protecció ansiosa. Segons aquell dit de la psicologia: tota repressió comporta una frustració i tota frustració porta a l’agressió, com a forma de descarrega.

    L’Escola Nova ha entès molt bé la necessitat que els companys puguin compartir més que competir. És per això que fomenta les anades al camp i colònies, on es pugui fruir de la naturalesa, observar els animals i estimar-los. Els infants que estimen els animals i tenen cura  de la naturalesa estan educant la seva sensibilitat.

    També resultarà necessari, per a la correcta educació de la sensibilitat, la contemplació i estudi de l’art, especialment música, poesia, dansa i pintura.

    L’educació de l’àrea afectiva de la personalitat és la base de l’educació en valors, o sigui, de l’ètica. O veurem a continuació.

 

V.                 El fonament emocional del valors i de l’Ètica

 

Diu Adam Smith[11] que dels sentiments sorgeixen els valors morals, que fan possible la convivència en una societat justa, pacífica, pròspera i lliure. Aquest autor fonamenta la moral en la universalitat i comunitat dels sentiments  humans. A la seva obra podem llegir:

 

"Per més egoista que es pugui suposar l'home, hi ha evidentment en la seva naturalesa alguns principis que el fan interessar-se per la sort dels altres, i fa que la felicitat d'aquests li resulti necessària, encara que no derivi d'ella res més que el plaer de contemplar-la. Aquest és el cas de la llàstima o la compassió, l'emoció que sentim davant la desgràcia aliena quan la veiem o quan ens la fan concebre de manera molt vívida "

"En conseqüència, el sentir molt pels altres i poc per nosaltres mateixos, el restringir  els nostres impulsos egoistes i fomentar els benvolents, constitueix la perfecció de la naturalesa humana"

 

 

    Per mitjà de la sensibilitat podem captar la bellesa de la naturalesa i de l’art, i a partir d’aquest aprenentatge podem arribar a captar, més enllà dels sentits, la bellesa de l‘acte moral i la seva transcendència; que ens portarà, sense quasi adonar-nos, a un nou paradigma de cooperació social, solidaritat i compromís, a partir de l’empatia amb el proïsme. Ja que, tal com hem dit, les emocions i la sensibilitat són un llenguatge universal.

    Altres autors segueixen aquesta línia de pensament; ens referirem a Schiller, Schopenhauer i Max Scheller.

    Schiller escriu, el 1795, les Cartes sobre l’educació estètica de l’home[12], en les que demostra que l’educació estètica és el camí que ens porta a la moralitat i a la llibertat; en una paraula, a la felicitat. Insisteix en la importància de l’educació dels sentiments, a partir de l’estètica, com a base de l’educació moral.

    Per Schopenhauer[13], la compassió és el fonament de la moral. Aquesta compassió és un sentiment primordial i universal de la humanitat. Segons afirma, humanitat és sinònim de compassió, i al que li manca l’anomenem inhumà.

    Per Max Scheller, el fonament de la moral es troba en l’emoció universal de la simpatia[14]. La simpatia com a fonament de l’amor a la humanitat (simpatia-amor o empatia), en funció de la igualtat essencial del gènere humà, a partir de la paritat de les nostres emocions bàsiques. Però, a diferència de Schopenhauer, per Scheller, la simpatia no és directament el fonament de l’ètica, doncs seria un fonament subjectiu i dependria de les accions bones o dolentes de cadascú, és, però, l’element indispensable per captar els valors, que son objectius, i radiquen en les coses i en les accions humanes; i es van descobrint a través de la historia. Tot i que,  l’exercici de l’acte moral és subjectiu.

    Veiem en aquest quadre el fonament emocional dels valors:

 

            Emoció                                                valors

 

            Amor                                                   justícia, cooperació, solidaritat

            Alegria                                     llibertat, respecte, responsabilitat

            Ràbia                                                   competitivitat, autoafirmació, defensa

            Tristor                                                  dol davant pèrdues, reparació, consol 

            Por                                                      prudència, protecció, ajuda mútua

 

    L’educació sentimental és la base de l’educació moral. En aquest sentit hem parlat que els sentiments poden copsar determinades parcel·les de la realitat social abans que la raó; i, és per això, que, en aquest àmbit, un sistema d’educació sols cognitiva resulta inoperant.

    Si no tenim en compte aquest tipus d’educació de la sensibilitat, caurem en la “moral” del pensament únic; on sols predomina el valor utilitari i material (econòmic) de la vida, menyspreant els valors d’ordre cultural, ideològic i espiritual.  Aquesta “moral” es recolza en grans complexes temàtics del discurs dominant: la prioritat de la tècnica, la dictadura de l’economia i els mercats, el dogma dels mitjans de comunicació i el mite de la inevitabilitat de la globalització del capital.

 

VI.              Personalitat i emocions

 

Resulta evident la correspondència entre la personalitat i el predomini d’emocions en cada individu. Entenem per personalitat la conjunció de temperament i caràcter, que reflecteix una manera diferencial d’ésser. El temperament representa la base biològica innata (genètica), seu dels instints i emocions; i el caràcter la base cultural o adquirida a partir de l’ambient i l’educació. No donem prioritat a un component sobre l’altre. Aquí hem de tornar a parlar d’interrelació, com ho afirma J. Piaget[15].

    Està reconegut que els tipus de personalitat predisposen a prendre determinades actituds i reaccions emotives davant  les situacions conflictives. Així, en aquest quadre que segueix, hem pogut relacionar algunes personalitats clàssiques amb una “posició existencial”[16] i emoció predominant:

 

Personalitat                posició existencial                             reacció davant conflictes

 

* Paranoic                   Jo estic bé/tu estàs malament                     ràbia: atac, agressió

* Neuròtic                   Jo estic malament/tu estàs bé                       por: fugida

* Depressiu                  jo estic malament/tu estàs malament  tristor: passivitat

* Maníac                     Jo estic bé/tu estàs bé                           falsa alegria: hiperactivitat

* Normalitat                 Tu i jo estem                                        alegria, amor, simpatia

 

    Si atenem a la classificació de la personalitat segons Berne[17]; seguint els “Guions de vida”[18] i els “conductors” o Drivers, que són l’expressió conductual dels missatges parentals rebuts a la infància, i porten a la realització del “Guió”, trobem la següent correlació:

 

Guió de vida                                    Drivers                        emoció

 

Guanyador                              sigues perfecte            tristesa, per no aconseguir-ho

Oportunista                             sigues fort                   ràbia i control emocional

No guanyador                                complau                      por a ser jo mateix

No guanyador                                intenta-ho                    ràbia continguda, ansietat

Perdedor                                afanya’t                             por i tristesa, malenconia

Autèntic (triomfador)               equilibri dinàmic            alegria i amor   

 

VII.           Conclusions

 

Hem proposat l’educació de les emocions com la base de l’equilibri de la nostra salut física i mental, i a l’ensems com l’única forma possible de comunicació autèntica amb el proïsme.

    Per altra banda, seguint a autors reconeguts (A. Smith, F. Schiller, A. Schopenhauer i M. Scheller), hem fonamentat l’ètica en aquest llenguatge universal de les emocions, en el que coincidim tots els éssers humans. De forma i manera que sense una educació de la sensibilitat no es possible assumir la dimensió moral dels valors i el compliment de les lleis i els deures, que fan factible una convivència pacifica i honesta entre les persones. Amb aquella sensibilitat que fa témer la injustícia més que la mateixa mort, segons ens ensenya Plató quan diu[19]: “no voldria ni l’un ni l’altre, però si fos necessari cometre injustícia o patir-la, m’estimaria més patir-la que cometre-la”.

    Certament, sols a través dels sentiments es poden captar els valors morals, i això permet rescatar la suposada irracionalitat de les emocions i veure-les com capacitats que ens fan assequibles parts de la realitat, a les quals, pot ser, no arriba la raó

    Els sentiments no són cecs, hem parlat de la seva capacitat intuïtiva (intuïció emocional), com ja va fer Pascal, al defensar la “lògica afectiva”, dient que el cor també té les seves raons.

    Per a M. Scheller, l’emoció és anterior a qualsevol coneixement que pugui donar un raciocini en un judici. Ho va comentar Goethe, quan diu que sols s’aprèn a conèixer allò que s’estima. I, podem afegir, que més profund i ple serà el coneixement quant més fort i viu sigui l’amor, àdhuc la passió.




[1] Doctor en Psicologia i President d’ACAT (Associació Catalana d’Anàlisi Transaccional). Professor titular de la Universitat de Barcelona.

[2] Darwin, Charles. (1984). La expresión de las emociones en los animales y en el hombre. Madrid:Alianza, Ed.(1ª. Ed. 1873)

[3] Sartre, J.P. (1971): Bosquejo de una teoría de las emociones. Madrid: Alianza Ed. p. 85 (1ª. Ed. 1939)

[4] Sartre, J.P.: id. p.125.

[5] Scheler, Max. (1943). Esencia y formas de la simpatía .Buenos Aires: Losada. (1ª Ed.1913)

[6] Ader, R. (1981). Psychoneuroinmunology. Nueva York. Academic Press.

[7] Dr. Casado, Juan: resum de la ponència presentada al Congrés Internacional de Medicina biològica, al Centre Borja de Sant Cugat, el 6.12.93.

[8] Maclaine, Shirley (1992). Baila mientras puedas. Barcelona: Plaza y Janés, p. 92.

[9] Nietzsche, Friedrich (1970). Así habló Zaratustra. Obras completas, vol. III. Buenos Aires: Ed. Prestigio, p. 344. (1ª. Ed. 1885).

[10] Freud, S. ( 1999). El malestar en la cultura. Madrid: Alianza Ed. p. 104. Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la muerte. (1ª. E. 1915), en Obras Completas. Madrid: Biblioteca Nueva.

[11] Smith, A. (1997). Teoría de los sentimientos morales. Madrid: Alianza Ed. (1ª. Ed.1759), p 49 i 76.

[12] Schiller, F. (1983). Cartes sobre l’educació estètica de l’home. Barcelona: Laia. (1ª ed. 1795)

[13] Shopenhauer, A. (1965). El fundamento de la moral. Madrid. Aguilar. (1ªed. 1840)

[14] Scheller, M. (1943). Esencia y formas de la simpatía. Buenos aires: Losada. (1ª ed. 1913)

[15] J. Piaget (1896-1980), psicòleg suïs,  creador de l’epistemología genètica. Entre moltes altres obres, va tenir especial relevància

: El nacimiento de la inteligencia en el niño. Madrid: Aguilar, 1969.

[16] Entenem per “posició existencial” una actitud freqüent del subjecte davant els altres, en el sentit de trobar-se bé o malament.

[17] Berne, E. (1974). ¿Qué dice usted después de decir “hola”. Barcelona: Grijalbo.

[18] Definició de “Guió”:” és un programa progressiu creat a la primera infància sota la influència paterna, que dirigeix la conducta del subjecte en els aspectes més importants de la seva vida” id. p.456.

[19] Plató. Gorgias, 469c.

Categoria d'articles: