Notícies sobre drogues.Foto Quim Ribot

Lunes, 3. Diciembre 2018

Les xifres del PNSD mostren que la

presència del cànnabis en les

urgències hospitalàries relacionades

amb drogues gairebé s’ha duplicat

en l’última dècada i arriba ja al 42

per cent d’aquestes urgències.

El cànnabis és present ja en el 42,2 per cent de totes les urgències

hospitalàries relacionades amb les drogues. Així consta en les dades

publicades pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD) en les quals es pot

observar que la presència del cànnabis gairebé s’ha duplicat en l’última

dècada i ha crescut de manera vertiginosa en els últims 20 anys.

Concretament, les xifres d’urgències relacionades amb drogues mostren que

el cànnabis era present en el 6 per cent de casos el 1996, al 23,9 per cent de

casos el 2006 i fins al 42,2 per cent d’ocasions en 2015, última dada

publicada pel PNSD.

Aquest creixement ha fet saltar al cànnabis en el rànquing de substàncies

més presents en urgències hospitalàries relacionades amb drogues, des del

setè lloc que ocupava a principi de l’any 2000 al tercer lloc actual, tan sols

per darrere de la cocaïna i l’alcohol. El nou pla d’addiccions anunciat per

Sanitat preveu precisament incidir en aquesta ocasió en el consum de

cànnabis, en un moment en què Podem ha anunciat que presentarà a

principis de 2019 una llei per regular l’ús lúdic i recreatiu del cànnabis a

Espanya, en línia amb l’aprovat per Canadà aquest mateix dimecres.

En paral·lel, les xifres del PNSD mostren també un important

creixement de les comunicacions d’urgències relacionades amb

drogues, que s’haurien més que duplicat en les dues últimes dècades, des

dels gairebé 2.500 casos el 1996 als més de 5.238 registrats el 2015.

Consulteu aquí l’evolució de les dades d’urgències hospitalàries per drogues.

Font original : Diario Médico

Catalunya atén unes 50

emergències diàries per

intoxicacions etíliques

Publicado por droguesXPel 20 noviembre 2018

El 3,4% dels catalans té un consum

de risc o inadequat d’alcohol

segons dades de l’ASPCat recollits

en aquest article d’El País.

És la droga més acceptada dins l’imaginari col·lectiu, legal i consumida

pel 90% de la població alguna vegada a la vida. Però també és una de

les més nocives. L’alcohol està darrere de més de 200 malalties i el

seu consum nociu provoca tres milions de morts al món cada any. La

Generalitat de Catalunya ha llançat una campanya de conscienciació

sobre els riscos del consum d’alcohol i ha advertit que el Sistema

d’Emergències Mèdiques (SEM) atén mig centenar d’urgències cada dia

relacionades amb l’abús d’aquesta substància.

L’alcohol és el malson de tots els serveis de salut

pública, per la seva acceptació social i l’escassa

percepció de risc en alguns col·lectius.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el 20% dels

joves d’entre 14 i 18 anys s’ha emborratxat alguna vegada en l’últim mes

i el 10% dels adults consumeix alcohol diàriament. “L’alcohol és el

principal problema de salut pública que hi ha pel que fa al consum de

substàncies. Seguim tenint baixa consciència dels riscos. Qualsevol

festa, qualsevol celebració, fins a un embaràs, se celebra amb alcohol.

No hi ha res que no passi amb alcohol pel mig “, admet el sotsdirector

general de Drogodependències, Joan Colom.

Les dades que maneja la Generalitat a partir de diverses enquestes i

estudis epidemiològics constaten el pes de l’alcohol en la societat i el seu

impacte en la salut. Cada any, el SEM atén unes 921.500 urgències que

requereixen mobilitzar una ambulància o un equip mèdic. D’elles, 21.700

estan relacionades amb el consum de drogues i, en el 80% dels

casos, les intoxicacions per alcohol són el motiu principal.

A la porta dels centres hospitalaris, es dibuixa un panorama similar. Les

visites a les urgències hospitalàries o als centres d’urgències d’atenció

primària (CUAP) per abús d’alcohol en menors de 30 anys ascendeixen,

de mitjana, a unes 79 cada cap de setmana. “No cal culpabilitzar a

ningú i tampoc cal oblidar que els adolescents intenten imitar els

adults en tot”, avisa Colom.

Segons l’ASPCAT, el 3,4% dels catalans té un consum de risc o

inadequat d’alcohol. “Això evidencia la necessitat de sensibilitzar la

població perquè entenguin els riscos i de superar la banalització d’un

producte que forma part de la nostra cultura”, va advertir ahir el secretari

de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix. L’edat d’inici en el consum

de l’alcohol està en els 14 anys i no arriba als 15 anys l’edat mitjana de

les primeres borratxeres. A més, segons les dades de la Generalitat, el

27,4% dels joves d’entre 14 i 18 anys han realitzat l’anomenat binge

drinking, que consisteix en la ingesta de diverses begudes alcohòliques

(sis o més en el cas dels homes i quatre si són dones) en un període de

temps inferior a dues hores.

Dany a tercers

Però a més de l’impacte per a la salut d’un mateix, Colom remarca les

conseqü.ncies que té l’abús d’alcohol en tercers. “Amb el tabac s’ha

aconseguit saber que si fumes, al del costat també li fas consumir aquest

tabac. Però amb l’alcohol no hi ha aquesta conscienciació. I això que ho

veiem en accidents, violència de gènere o en l’embaràs. L’alcohol fa

més mal a tercers que l’heroïna “, rasa l’expert.

Les dades recollides per diferents serveis públics de la Generalitat

(Mossos d’Esquadra, Servei Català de Trànsit, Institut de Medicina Legal

i Departament d’Interior, entre d’altres) apunten, de fet, al paper cabdal

que juga l’alcohol en un potencial mal a altres persones.

Un terç dels morts en accident de cotxe va donar

positiu en la prova d’alcoholèmia i, en el conjunt dels

accidents, els positius per consum d’aquesta

substància ascendeixen al 12%.

Colom assenyala també els riscos de consumir alcohol durant l’embaràs.

En el primer trimestre de gestació ho fan el 40% de les dones; en el

segon, gairebé una de cada quatre; i en el tercer trimestre, el 17%.

L’alcohol és un risc per al desenvolupament del fetus des de la primera

gota.

Els experts recorden que aquesta substància és la que genera més

demanda de tractament en els centres d’atenció i seguiment a

drogodependències, i se situa en el 43,4%, per sobre de la

cocaïna,heroïna o el cannabis.

Font original: El Pais